Th từ Holzheim, Đức từ Holzheim, Đức

Cuốn sách này thực sự được con trai tôi mua cho một trong những lớp đại học của mình. Tôi nhặt nó lên và rất thích nội dung này. Nó cho thấy tầm quan trọng của việc có được một nền giáo dục ở Mỹ. Tôi sẽ đọc lại tại một số điểm.

Tôi rất thích cuốn sách này rất nhiều và thực sự mong được đọc phần tiếp theo và bất kỳ cuốn sách nào khác mà Bree Despain có thể viết tiếp theo. Tôi thực sự hy vọng những người khác sẽ thích cuốn sách này và đọc nó.

Amazing! For such a short book, about 300 pages, there was so much packed into it! I could not help but being drawn into the book. Sarah Jio has done an absolutely wonderful job describing the scenery and surroundings. She makes you feel like you are a bystander even in the flashbacks. And best of all, she kept me guessing as to who was whom in the book. Anyway you look at it, this is a heart wrenching love story and I could not help but feel touched by it. It's hard to believe this is her debut novel. Brava Ms.Jio! Brava!

Ull! (Oju!), parlo de l'argument!!!! Estic impressionada amb el llibre. M'ha encantat. M'ha fet submergir-me en un món fantàstic d'aventures que feia temps que no trobava (a excepció de La Princesa Promesa, llegida fa poc). És d'aquells llibres que enganxen totalment, absorbents... a mi no se m'ha fet llarg en absolut, ha estat una delícia. Sánchez Piñol m'ha sorprés molt i molt; ja m'havia agradat La Pell Freda, però allà l'ambient era més dens, més obscur, més angoixant... a Pandora he descobert que a més d'escriure fantàsticament bé, té sentit de l'humor. Sens dubte l'aventura, el misteri... i ara he descobert que l'amor (quina gran història d'amor, per cert, tot i que sigui mentida, ja passa ja...) són el seu gènere. Voldria comentar una cosa que no he pogut evitar pensar mentre llegia el llibre. De m'apareixia la versió cinematogràfica mentre l'anava llegint, i com a en MacMahon, també hi havia detalls que em sobtaven i que no m'explicava, però que perdonava per la immensa atracció que el llibre exercia sobre meu. Conjugant tot això, pregunto: no us recorda la història de la trama jurídica a "Las dos caras de la verdad", on curiosament, el prota és en Edward Norton????? I aquesta coixera que arrossega Marcus, a més de caracteritzar al personatge, no us ha fet pensar en el personatge de Kevin Spacey a "Sospechosos Habituales", en Keyser Sozé???? A més totes dues són històries d'assassinats on un únic (en principi, sempre hi ha un altre "único testigo") personatge ha pogut sobreviure i reconstruir la història per al món???? No sé, no sé, potser sóc jo, però crec veure moltes referències i "ullets" cinematogràfics.... Tindria un 10 sinó fos per una única escena "musical" del llibre que ha pogut amb mi: el final del judici ha estat massa ianqui, massa patriòtic pel meu estòmac, però segur que a Hollywood els entusiasma.... jo diria que Sánchez Piñol ha pensat en tot.... :) Proposo com a candidats per a la versió cinematogràfica: Marcus Garvey= L'actor francès Patrick Bruel estaria bé, però crec que és massa gran. Què tal el mexicà Gael García Bernal: impressionants ulls verds, jove, morenet... i a més bon actor, amb "charm". Podria estar bé. Tommy Thompson = voto per Daniel Brühl. Ha d'aparentar 20 anys, i tenir una cara tímida, però que destil·li caràcter. Edward Norton = parlen de calbs i a mi sempre m'apareix en John Malkovich, però em sembla que potser està una mica gran pel paper (no per aixó menys encisador). Què tal si rapem al propi Norton actor per a una prova a veure si dóna el pego.... Pepe = Forest Whitaker o inclús Reginald VelJohnson Amgam = Milla Jovovich, la més andrògina i bella de les dones.... Duc de Craver =Sir Anthony Hopkins, és que té aquella cara aristocràtica... Richard Craver = Stephen Fry William Craver= Ralph Fiennes, mmmm no sé no sé .... seguiré estudiant el tema....